Crònica de l'excursió al Milocar de la Vall

1 de març de 2009

El dia va començar amb estrès i una mica turmentat. No ens ho podíem creure, com un vehicle de dues rodes considerat “ecològic” es podia convertir en un contaminant paisatgístic i perillós per a la integritat de les persones. Vam començar en plena competició de mountan-bikes a la mateixa i única carretera en arribar a l’alzinar d’Alfurí. Una finca pública, un camí públic, un espai Natural convertits en un perillós circuit amb molta afluència de persones, cotxes a molts de metres del camí i bicis a tota pastilla... On era la tranquil·litat típica d’aquest indret?, era veritat o estàvem somiant? Ens van dir que tenien permís, la qual cosa no vam dubtar, però amb quins criteris els van concedir? Ni tan sols van tenir la delicadesa d’assenyalar l’esdeveniment al començament del camí. Fins i tot ens vam sentir menyspreats per algun organitzador que ens recriminava que passéssim per l’únic camí públic d’accés a l’alzinar.
   Sort que aquest mal somni es va acabar i el sol va començar a brillar i la veritat és que com si la resta del dia volgués hagut compensar la primera situació. Va ser un dia meravellós, bon temps i sobretot bona companyia, tant dels excursionistes com dels ocells que ens van acompanyar.
Després d’una caminadeta vam arribar a la costa contemplant la platja del Pilar. Després vam anar al Pla de Mar, o Macar d’Alfurinet on vam poder contemplar les famoses pedres rodones fetes de pedra esmoladora. Alguns més intrèpids vam pujar a l’antiga mina de coure, on encara es veuen les petits vetes d’aquest metall.
   Just començant la incursió pel canal, l’àguila peixatera Pandion haliaetus es va deixar veure. Ja havíem pogut observar un parell de milans Milvus milvus, un xòric Falco tinnunculus, una parell de corbs Corvus corax i una miloca Neoprhon percnopterus. Fent camí, entre un bosc dominat entre altres per alts brucs mascles, vam arribar al Milocar, on devers les 14:00 h. ja ens esperaven unes vuit miloques. Vam contemplar com es posaven als penyals i als arbres i volaven circularment per la zona. Un rapinyaire molt abundant a la zona, el soter Hieraetus pennatus, es feia resistir, tot un misteri.
Ja hi havia gana i vam anar a dinar a sa Font de sa Teula on es va servir bon te, cafè i vinet. Era el lloc idíl·lic per la foto de família. Després de dinar, refrescar-nos la cara i anar al servei, vam continuar cap Alfurinet. De prompte un esclat de rapinyaires, soters per tot, almenys sis exemplars, dos milans i també un preciós falcó pelegrí Falco peregrinus. El cap es girava en totes direccions, no donàvem a l’abast... També continuaven arribant miloques. Increïble veure tants rapinyaires junts, però el millor és que ja havíem vist tots els rapinyaires diürns nidificants a Menorca... Tot una sort i un regal de la natura. Però, aquí no havia acabat tot, sinó que encara més, una gran àguila volant al costat d’un soter, una àguila marcenca Circaetus gallicus, rara a Menorca i que es pot veure en escasses ocasions.
Anant cap a Alfurinet ens va sorprendre una praderia de tomanís Lavandula stoechas, i la seva perfumada frescor ens va impregnar a tots.   
   Arribant a Alfurinet, la febre dels espàrrecs va contagiar alguns companys, el quals hauran de pagar el “deu-me” a la resta del grup.
  Els ocells vistos durant el recorregut van ser: 

Cagaire Phalacrocorax aristotelis.
Milà Milvus milvus
Miloca Neophron percnopterus
Aguila marcenca Circaetus gallicus
Soter Hieraetus pennatus
Aguila peixatera Pandion haliaetus
Xòric Falco tinnunculus
Falcó pelegrí Falco peregrinus
Perdiu Alectoris rufa
Cega Scolopax rusticola
Gavina camagroga Larus michahellis
Tudó Columba palumbus
Vinjolita de penyal Ptyonoprogne rupestris
Titeta blanca Motacilla alba
Ropit Erithacus rubecula
Coa-roja de barraca Phoenicurus ochruros
Tord negre Turdus merula
Rossinyol bord Cettia cetti
Busqueret cap negre Sylvia melanocephala
Ull de bou comú Phylloscopus collybita
Primavera Parus major
Corb Corvux corax
Pinsà Fringilla coelebs
Cadernera Carduelis carduelis
Súl·lera Emberiza calandra

Algúns excursionistes afortunats varen veure un:
Mostel Mustela nivalis

Data Alta: 09/03/2009

Recuperació d'anelles