L’ANELLAMENT CIENTÍFIC D’OCELLS, UNA EINA ORNITOLÒGICA FONAMENTAL

En resposta a les declaracions fetes a un diari local de Mallorca per Director Insular de Medi Ambient del Consell Insular De Mallorca. Signada per GOB Mallorca, Institut Català d’Ornitologia (ICO), Seo BirdLife Espanya, Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB) i el Departament de Zoologia de la Universitat d’Oxford,

Respecte a les recents declaracions realitzades pel Director Insular de Medi Ambient del Consell Insular de Mallorca davant un mitjà de comunicació en relació a l’anellament científic d’aus, les entitats sotasignants ens veiem en la necessitat de respondre algunes de les seves afirmacions.

L’anellament científic d’ocells és un mètode d’estudi que es basa en el marcatge individual de les aus. Ian Newton va definir l’anellament com un mètode que converteix una au anònima en un individu recognoscible. Aquesta eina de feina permet obtenir informació sobre molts aspectes de la seva biologia, ecologia i comportament. Es tracta d’un mètode científic reconegut i utilitzat actualment en una gran quantitat de projectes i estudis a tot el món.

Existeixen nombrosos programes de seguiment a llarg termini que utilitzen l’anellament científic com a mètode d’estudi a la península Ibèrica, com el programa EMAN de la Societat de ciències ARANZADI, el programa PASER de la Societat Espanyola d’Ornitologia o el programa SYLVIA de l’Institut Català d’Ornitologia, per posar només 3 exemples. El mateix passa a nivell europeu, on tots els països disposen i donen suport a programes de seguiment basats en l’anellament científic agrupats a EURING (European Union Bird Ringing). A tall d’exemple, el programa CES de la BTO a Anglaterra porta actiu ininterrompudament des de 1983 i actualment compta amb més de 140 estacions repartides per tot el país. Als EUA, el BBL (Bird Banding Laboratory) es va establir a 1920 i des de 1923 està en col•laboració amb l’oficina d’Anellament Canadenca (BBO); tots dos administren el Programa d’Anellament d’Amèrica del Nord que gestiona més de 77 milions de registres d’anellaments. Així, l’anellament científic es troba present en tots els països del món que tenen possibilitats i interès en la conservació de la seva biodiversitat.

Actualment la tecnologia ens permet obtenir dades molt interessants amb sistemes de marcatge complementaris i molt eficients, com geolocalitzadors, emissors de ràdio, emissors via satèl•lit o GSM, cada vegada més petits, sent aquests uns sistemes molt efectius, però que no substitueixen, sinó que complementen, el marcatge amb anelles metàl•liques. En aquest sentit, l’any 2019 la Comisión Estatal para el Patrimonio Natural y la Biodiversidad va aprovar les noves “Normes tècniques per a l’anellament científic d’aus a l’estat Espanyol” en què s’estableix i es regula l’anellament científic d’aus a l’estat.

L’anellament d’aus sovint es realitza gràcies a anelladors voluntaris, en un exemple molt clar de l’anomenada ciència ciutadana, que involucra moltes persones per a la consecució d’uns objectius d’estudi. Per això és molt important que els anelladors estiguin perfectament preparats i en aquest sentit el camí per arribar a ser anellador requereix d’un aprenentatge minuciós i està contínuament supervisat per anelladors experts de les diferents entitats avaladores. La captura i manipulació d’aus silvestres no està exempta de riscos, i és per això que la preparació per a l’acreditació és i ha de ser altament exigent, aplicant escrupolosament una metodologia específica que incorpora mesures que minimitzen el risc per a les aus.

Avui en dia no s’entén l’anellament si no està vinculat a algun projecte i les dades han d’estar estandarditzades. Els programes d’anellament a gran escala han d’estar consensuats, formar part de programes de seguiment i les dades han de ser accessibles i de fàcil consulta.

Són moltes les dades que es poden obtenir amb aquest mètode d’estudi, per exemple aquelles relacionades amb els seus moviments, ja siguin migratoris, dispersius o estacionals; la seva fenologia; estudis de l’ús del territori o de les rutes que utilitzen durant els seus desplaçaments; estudis d’orientació i d’identificació de les zones de cria i d’hivernada; estudis sobre la colonització d’espècies en nous territoris i l’extinció en altres, etc.

Podem obtenir dades demogràfiques molt importants, com la supervivència o l’èxit reproductiu, que ens poden permetre en alguns casos fer prediccions sobre la viabilitat d’espècies en perill. També podem estudiar aspectes sobre el seu estat biològic, com la condició física, estudis metabòlics, consum de greix, hiperfàgia, relacions genètiques i estudis evolutius, dieta, paràsits de les aus, podem obtenir mesures biomètriques i caracteritzar les poblacions, etc.

L’anellament s’ha convertit en un mètode essencial per conèixer com afecta l’escalfament global a les poblacions d’aus. El marcatge d’un gran nombre d’aus ens permet conèixer tendències i canvis en la fenologia i els seus moviments. Les campanyes d’anellament posen a disposició de la comunitat científica una informació molt valuosa sobre espècies migratòries que estan modificant ràpidament el seu comportament a causa de l’actual crisi climàtica.
L’anellament científic no és l’únic mètode d’estudi ni ho pretén ser, és complementari als altres, però té molts avantatges que ara per ara ho fan imprescindible. La identificació i comprensió dels continus canvis en les poblacions d’aus fan necessària l’obtenció d’una gran quantitat de dades.
Sense el coneixement científic, la gestió adequada del medi i les espècies és impossible, i per tant és imprescindible i obligat l’ús de la metodologia al nostre abast.
Manifestar que l’anellament científic d’ocells és una tècnica antiquada, d’escàs rendiment i innecessària només es pot entendre des d’un gran desconeixement del tema. Advoquem perquè les administracions s’impliquin molt més en els estudis de les aus i en la seva conservació, donant suport a la tasca de les entitats científiques i de conservació, que seguirem treballant amb anellament científic per continuar amb la tasca d’estudi, divulgació i conservació de les aus.

Share this post: on Twitter on Facebook on Google+