L’Institut Català d’Ornitologia (ICO) és un referent en el desenvGabriel Gargalloolupament de projectes de seguiment d’ocells basats en la ciència ciutadana. Gabriel Gargallo, director general de l’ICO, en parlarà al 2n Congrés d’Ornitologia de les Terres de Parla Catalana (Menorca, del 10 al 12 d’octubre)

Xarxes de milers de voluntaris d’àmbits ben diversos s’organitzen arreu del món per recollir dades prou estructurades com per fer-ne un ús científic, aprofundir en el coneixement del nostre entorn i aplicar aquests coneixements en la seva millora. És el que s’anomena ciència ciutadana, la recerca científica que compta amb la implicació activa del públic no especialitzat o no professional. En el cas de l’ornitologia, té una llarga tradició, amb multitud d’iniciatives que parteixen d’aquesta base de col·laboració desinteressada de milers de persones i, a Catalunya, hi ha una entitat pionera en la seva aplicació. És l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), una associació que es dedica a l’estudi i seguiment dels ocells i els seus hàbitats amb l’objectiu d’obtenir informació sòlida i imparcial que contribueixi significativament en les polítiques de conservació de la biodiversitat. L’ICO obté aquesta informació, essencialment, gràcies a multitud de projectes de seguiment basats en la ciència ciutadana. Aquests projectes, molts d’ells d’escala nacional i duts a terme conjuntament amb els gestors del medi natural, són possibles gràcies a la col·laboració de milers d’ornitòlegs voluntaris d’arreu de Catalunya. El 2n Congrés d’Ornitologia de les Terres de Parla Catalana (COTPC) comptarà amb unes quantes comunicacions relacionades amb aquesta forma de treballar i, sobretot, amb una xerrada plenària a càrrec del director general de l’ICO, Gabriel Gargallo.

Entre els ornitòlegs, el nom de Gargallo s’associa a la identificació, la muda i la datació dels ocells, àmbits en els quals és un reconegut expert, però la feina de l’ICO l’ha convertit, també, en un referent en el camp de la ciència ciutadana i la seva aplicació en la gestió i la conservació de la biodiversitat i del medi natural en el seu conjunt. En l’àmbit internacional, la seva empenta ha estat essencial per al desenvolupament de l’EuroBirdPortal, un dels projectes de ciència ciutadana més ambiciosos a escala europea.

Gargallo serà al COTPC amb una xerrada titulada “Tancant el cercle: l’ús aplicat de la ciència ciutadana” i la seva presència se suma a un llistat de ponents del congrés de primera línia: Pep Arcos, coordinador del Programa Marí de SEO/BirdLife, Daniel Oro, investigador del CSIC, Magnus Robb, expert en la tècnica de la NOCMIG -gravació dels sons dels ocells en vol nocturn-, i Gerard Bota, responsable del Grup de Biologia de la Conservació del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya.

La celebració del congrés a Menorca és possible gràcies al suport de l’Agència Menorca Reserva de Biosfera del Consell Insular i el patrocini de la Fundació per a la Preservació de Menorca, la Fundació Marilles, l’Ajuntament de Maó i la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat del Govern de les Illes Balears, a més de la col·laboració d’una vintena d’entitats científiques i de divulgació. Tindrà lloc al Llatzeret del 10 al 12 d’octubre i comptarà amb 150 assistents. De fet, l’èxit de la convocatòria ha estat tan gran que l’organització ha hagut de tancar les inscripcions molt abans del previst per ajustar-se a les normatives vigents amb motiu de la pandèmia.

 

L’èxit de participació i les limitacions d’aforament per l’evolució de la pandèmia ens obliguen a TANCAR INSCRIPCIONS al #COTPC2020. Lamentam no tenir marge de maniobra, la seguretat dels assistents és clau. Obrim llista d’espera, podeu accedir-hi aquí https://cotpc.org/registre

Pep Arcos, responsable del Programa Marí de SEO/BirdLife, serà a l’octubre a Menorca per oferir una xerrada sobre els avanços en coneixement i conservació dels ocells marins, el grup d’aus més amenaçat del planeta

 L’eix vertebrador de la segona edició del Congrés d’Ornitologia de les Terres de Parla Catalana (COTPC), que se celebrarà al Llatzeret, del 10 al 12 d’octubre, seran els ocells marins, que constitueixen el grup d’aus més amenaçat del planeta. Són espècies de famílies molt diverses que comparteixen un mateix ecosistema, la mar i el litoral, i són, majoritàriament, ocells que passen la seva vida en el medi marí i que només s’acosten a terra ferma en l’època de nidificació. La decisió d’organitzar aquest 2n COTPC a Menorca, situada al bell mig d’una mar Mediterrània que té un elevat percentatge d’espècies endèmiques, no ha estat casualitat. La baldritja balear (Puffinus mauretanicus) és una espècie endèmica de les Illes –tota la població mundial es reprodueix aquí– i és l’au marina més amenaçada d’Europa. A més, a les Balears s’hi localitzen alguns enclavaments fonamentals per als ocells marins: l’arxipèlag de Cabrera, Dragonera, tots els illots adjacents de les Pitiüses, i, a Menorca, l’illa de l’Aire, la Mola –on hi ha la colònia més important de baldritja de l’illa– i el nord del terme de Ciutadella, amb una de les majors colònies de cria de baldritja grossa (Calonectris diomedea) de la Mediterrània occidental. Són, aquests, factors que s’han tingut en compte per escollir el fil conductor del congrés i, també, per haver apostat per Menorca per a la seva celebració.

La confirmació de l’assistència de Pep Arcos és una excel·lent notícia per avançar en la conscienciació dels problemes que afecten els ocells marins i la responsabilitat que l’activitat humana té en la seva preocupant situació. Arcos ha dedicat tota la seva carrera professional a l’estudi i la conservació d’aquestes aus. És llicenciat en biologia per la Universitat de Barcelona, on també es va doctorar amb un estudi sobre la interacció entre els ocells marins i la pesca a la Mediterrània, i, des de fa 15 anys, treballa a SEO/BirdLife, on és l’actual coordinador del Programa Marí. En la seva visita Menorca farà un repàs a les espècies més importants d’ocells marins de casa nostra i als seus principals problemes de conservació, així com a la feina que es duu a terme per millorar-ne el coneixement i protegir-los. Alhora, pararà especial atenció en la interacció entre ocells i pesca, una de les activitats humanes que més influeix en la vida d’aquestes aus.

 La participació de Pep Arcos al COTPC 2020 se suma a les ja confirmades de Daniel Oro, investigador del CSIC, Magnus Robb, expert en la técnica de la NOCMIG, i Gerard Bota, responsable del Grup de Biologia de la Conservació del CTFC, tots ells investigadors de reconegut prestigi.

La celebració del congrés a Menorca és possible gràcies al suport de l’Agència Menorca Reserva de Biosfera del Consell Insular de Menorca i el patrocini de la Fundació per a la Preservació de Menorca, la Fundació Marilles, l’Ajuntament de Maó i la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat del Govern de les Illes Balears, a més de la col·laboració d’una vintena d’entitats científiques i de divulgació. Les inscripcions s’han de fer a través de la pàgina web www.cotpc.org i el termini per presentar contribucions s’acaba el pròxim dilluns, dia 10 d’agost.

El menjamosques gris, conegut també com a Papamoscas mediterráneo (en castellà), Mediterranean flycatcher (en anglès) o amb el seu nom llatí Muscicapa tyrrhenica balearica és un petit ocell de poc més de 12 gr que passa l’hivern a l’Àfrica i l’estiu a les Illes Balears, Còrsega, Sardenya i la costa Italiana de la Toscana.

Es tracta d’un petit ocell que s’alimenta de petits insectes i que és un habitant comú dels nostres boscos i molt especialment dels espais urbans on troba aliment i refugi. De fet, els parcs i grans jardins de les ciutats són zones on assoleix una elevada densitat de població. El seu vol és molt àgil i caça contínuament,especialment a l‘estiu quan ha d’alimentar 3-4 pollets insaciables. Com a altres espècies migradores intenta criar al mateix lloc cada any i encara que normalment ho fa en arbres, en ocasions fa el niu en elements urbans com fanals. Des de fa pocs any se’l considera una espècie diferent del menjamosques gris Muscicapa striata, que s’estén per tot Euràsia. Els ocells de les illes Balears estan clarament diferenciats morfològicament, en el cant i en alguns aspectes del comportament reproductor dels ocells corsos i italians, però així i tot encara conserven lligams genètics amb ells. D’aquí el nom de Muscicapa tyrrhenica balearica, una subespècie de la nominal Muscicapa tyrrhenica. Poca cosa es coneix sobre molts aspectes d’aquesta nova espècie i els seus costums migratoris en concret. Per esbrinar com i on migren exactament aquest ocells, el Dr. Frederic Jiguet del Museu d’Història Natural de París va començar a marcar amb petits geolocalitzadors els ocells de Còrsega l’any 2017 i l’any 2019 també a Menorca. Aquests petits aparells han de ser recuperats de nou a l’estació següent per descarregar la valuosa informació del seu viatge, indicant no només on han passat l’hivern sinó també quina estratègia migradora van emprar per creuar el Sàhara. Per tant, el primer objectiu del projecte és localitzar de nou l’ocell que porta el geolocalizador per poder capturar-lo i obtenir la informació. També s’aprofita la seva captura per prendre dades biomètriques, fotografies, una petita ploma per l’anàlisi genètica i altres informacions d’interès científic. Aquest any 2020 s’estan marcant de nou ocells amb geolocalitzador en un projecte més ampli perquè diferents equips estan capturant aquests ocells a Finlàndia, França, Sèrbia, Còrsega i Menorca simultàniament. Les feines de camp a Menorca estan coordinades per Santi Catchot (membre de la SOM) i ja s’han recapturat geolocalitzadors de l’any 2019, el que permetrà saber per primera vegada informació de com es desenvolupa la migració i on passen l’hivern els nostres menjamosques baleàrics.

Les feines de camp aquest any 2020 es desenvolupen as Freginal, Parc Rubió i Tudurí, Parc de ses Vinyes, Plaça Eivissa, Sínia Costabella i horts de Sant Joan. La Societat Ornitològica de Menorca (SOM) voldria agrair l’Ajuntament de Maó i molt especialment a l’àrea de Medi Ambient, Educació, Policia local i a na Gemma Garceso del Parc Rubio i Tudurí la seva col·laboració en la utilització dels espais públics de la ciutat. També a la Conselleria de Medi Ambient i Territori del Govern Balear per la concessió dels permisos pertinents, i a particulars que ens han deixat entrar a jardins privats per capturar els ocells, una feina a vegades complexa que requereix moltes hores i paciència.

El músic i ornitòleg escocès Magnus Robb, convidat al 2n Congrés d’Ornitologia de les Terres de Parla Catalana per parlar de la cada vegada més coneguda tècnica d’enregistrament de les vocalitzacions que emeten els ocells en vol durant la nit (NOCMIG)

 

La tècnica de NOCMIG (nocturnal migration, també anomenada NFC – nocturnal flight calls) és una metodologia per enregistrar el reclam dels ocells que migren de nit. Nascuda als Estats Units, la gravació nocturna i l’anàlisi i identificació posterior estan generant molt d’interès entre els ornitòlegs perquè permeten recollir dades valuoses sobre les migracions. S’ha de tenir present que gairebé  dues terceres parts de les espècies que, dos cops l’any, fan el llarg viatge  entre les àrees de cria i les d’hivernada, ho fan de nit. Són, en bona part, ocells passeriformes i poder-les enregistrar suposa obtenir un coneixement fonamental tant des del punt de vista biològic i ecològic, com del de la conservació.

 

El 2n Congrés d’Ornitologia de les Terres de Parla Catalana, que se celebrarà a Menorca l’octubre, ha recollit aquesta voluntat de seguir ampliant els coneixements sobre aquesta tècnica i ha convidat a un dels seus màxims experts, l’ornitòleg escocès Magnus Robb, que hi oferirà una xerrada plenària en la jornada de cloenda per posar de manifest la conveniència d’implantar aquesta metodologia a les illes mediterrànies, les quals juguen un  paper clau en la migració de molts ocells europeus.

 

Robb té una història curiosa darrere: va estudiar música a la Universitat de York i composició a Londres. La recerca de melodies per a les seves composicions el va portar a gravar el cant dels ocells i va quedar tan fascinat que, des de llavors, dedica bona part del seu temps a enregistrar i identificar reclams i, més concretament, a gravar ocells en migració nocturna a la península Ibèrica i altres llocs d’Europa. Tant és així que ell mateix s’ha arribat a definir, no sense un punt d’humor, com a zoomusicòleg. El cert és que la seva formació musical li ha permès especialitzar-se a entendre els patrons en el cant i a identificar sons molt específics. La seva feina ha quedat reflectida en diversos llibres del projecte The Sound Approach, que pretén documentar el més exhaustivament possible els sons dels ocells, amb una especial atenció en les espècies de la regió oest del Paleàrtic. Els integrants del projecte, a més, formen part del grup d’experts que ha creat un protocol per estandarditzar el monitoratge de vocalitzacions nocturnes, de manera que les gravacions i les dades que se’n deriven puguin ser utilitzades globalment.

 

Robb  serà a Menorca el 12 d’octubre per posar punt i final al 2n Congrés d’Ornitologia de les Terres de Parla Catalana. Aquesta edició compta amb el suport de l’Agència Menorca Reserva de Biosfera del Consell Insular de Menorca i el patrocini de la Fundació Marilles, l’Ajuntament de Maó i de la Fundació per a la Preservació de Menorca, a més de la col·laboració d’una vintena d’entitats científiques i de divulgació.

 

L’organització ha anat adaptant el calendari a la situació generada per la pandèmia i, a banda de garantir el retorn del 100 % de l’import de la inscripció en cas de suspensió, ha allargat el termini per a la recepció de propostes de contribució fins al 10 d’agost. Tota la informació està disponible al web www.cotpc.org.

Degut a l’endarreriment que pateix l’organització del 2n Congrés d’Ornitologia de les Terres de parla Catalana (COTPC) per la pandèmia de la COVID 19, tot el temps de confinament que ha resultat inhàbil, i vist que l’organització del II COTPC ha decidit definitivament tirar cap endavant amb el congrés, s’ha decidit allargar el termini per presentar contribucions. En aquest moment ja n’hi ha una vintena i més de 50 inscrits, des d’aquí animam a tothom a visitar la web www.cotpc.org i apuntar-se!

NOVETATS al congres d’ornitologia #COTPC.
Ampliem el termini per presentar contribucions! Podeu fer les vostres propostes fins el 10 d’agost, en aquest enllaç https://cotpc.org/abstracts
#Ornitologia #Biodiversitat #Ecologia #OcellsMarins #Menorca #MenorcaBiosfera

Gerard Bota, responsable del Grup de Biologia de la Conservació del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), participarà en el 2n Congrés d’Ornitologia de les Terres de Parla Catalana amb una xerrada sobre la conservació d’aquesta espècie, que enguany, i per primera vegada, no es podrà caçar a Menorca.

Parlar de la tórtora (Streptopelia turtur) és parlar del parrupeig tan característic del seu cant en els dies d’estiu. També és, per a molts i encara avui, parlar de caça. Aquesta espècie que es reprodueix en zones que combinen l’agricultura extensiva i els matollars, les pastures i el bosc, ha estat, tradicionalment, una espècie cinegètica important. En les darreres dècades, però, a l’igual que moltes altres espècies d’ambients agrícoles, s’ha constatat que es troba en una marcada regressió en tota la seva ruta migratòria de l’oest del Mediterrani. La intensificació de l’agricultura i la pèrdua d’hàbitats oberts en són les principals causes, i la caça és un factor que n’agreuja encara més la seva delicada situació. Cal recordar que l’espècie hiverna a l’Àfrica subsahariana i es reprodueix per tota Europa, i que a l’Estat espanyol hi ha el 50% de la població reproductora del continent. En aquesta ruta migratòria que la porta cap al Sahel, cada any se’n cacen més d’un milió d’exemplars només en els països europeus, una xifra molt per sobre del que l’espècie pot suportar. Si a la caça excessiva hi afegim la intensificació agrícola i la pèrdua d’hàbitats oberts, el resultat és que avui es troba més amenaçada que mai. Garantir la seva conservació s’ha convertit en un repte a escala europea. En aquest context, no és casualitat que aquesta temporada 2020-2021 sigui la primera que el Consell Insular ha prohibit la caça de la tórtora a Menorca.

                                                                          lluisculleretortera2

Foto: Lluís Culleré

El Congrés d’Ornitologia de les Terres de Parla Catalana (COTPC), que se celebrarà al Llatzeret de Maó del 10 al 12 d’octubre, ha volgut contribuir a difondre la feina que s’està fent per afrontar aquest repte i ha convidat Gerard Bota Cabau, responsable del Grup de Biologia de la Conservació del CTFC, a fer-se càrrec d’una de les xerrades plenàries. L’equip del CTFC centra una part important de la seva recerca en l’estudi de les interaccions entre l’agricultura i les aus de conreu, sobretot en zones estepàries, per identificar els principals requeriments ecològics de les espècies d’aus i la seva relació amb les pràctiques agrícoles. Un dels objectius és transferir els criteris de la biologia de la conservació a totes les parts implicades en la gestió del territori i a les accions de planificació i disseny de les mesures de conservació de la biodiversitat.

En el cas concret de la tórtora, el CTFC treballa conjuntament amb l’Institut d’Investigació en Recursos Cinegètics del CSIC, a Ciudad Real, per generar un coneixement que contribueixi a combatre les amenaces que l’assetgen. Una part d’aquest projecte està explicada en aquest vídeo:

En la xerrada que oferirà al congrés, Bota parlarà, entre altres, d’aspectes poc coneguts de la seva migració i selecció d’hàbitat gràcies al marcatge d’exemplars amb emissors GPS, dels resultats aconseguits sobre els seus paràmetres reproductors i de la sostenibilitat de la pressió cinegètica. Són, totes elles, qüestions clau per a la seva gestió i conservació, però alhora força desconegudes en les poblacions del sud d’Europa.

El COTPC compta, en aquesta segona edició, amb el suport de l’Agència Menorca Reserva de Biosfera del Consell Insular de Menorca i amb el patrocini de l’Ajuntament de Maó i de la Fundació per a la Preservació de Menorca, a més de la col·laboració d’una quinzena d’entitats científiques i de divulgació. Per inscriure-s’hi, cal visitar el web www.cotpc.org, on també hi trobareu la informació sobre la resta de xerrades plenàries ja confirmades.

La SOM (Societat Ornitològica de Menorca) i el Club Marítim de Maó col·laboren en els treballs de seguiment ornitològic a l’illa de l’Aire. Fer feina a un illot sempre complica les feines, i tenir al club marítim que ens ajuda amb el transport és un luxe. Moltes gràcies!

La 2a edició del COPTC, en el qual es presentarà la feina dels diferents investigadors, grups ornitològics i entitats d’arreu de les terres de parla catalana en l’àmbit de l’ornitologia, va agafant forma. Tot i les dificultats derivades de la pandèmia, però amb la convicció que la situació sanitària seguirà millorant al ritme que ja ho fa actualment, les set entitats organitzadores, juntament amb l’Agència Menorca Reserva de Biosfera del Consell Insular de Menorca, mantenen el calendari previst. Amb les inscripcions ja en marxa, el comitè acaba de confirmar la presència de l’investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) Daniel Oro. Oro és professor del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), on estudia com fluctuen les poblacions animals en l’espai i en el temps. La seva feina teòrica, basada en models matemàtics que ens permeten acostar-nos a la complexitat del món animal i natural, s’aplica a la conservació de poblacions d’espècies amenaçades. Cal recordar que el 2n COTPC dedicarà una atenció especial als ocells marins i que a les Illes Balears hi ha una espècie endèmica, la baldritja balear (Puffinus mauretanicus), que és l’au marina més amenaçada d’Europa.

Aquesta tardor tindrem l’oportunitat d’escoltar Daniel Oro en una de les xerrades plenàries del congrés. Sota el títol “Extinció i resiliència: la importància de les escales i les no-linealitats”, Oro parlarà de resiliència -la capacitat de recuperar-se de situacions desfavorables o de risc- i del repte que suposa mesurar-la, donat que opera a moltes escales espai-temporals i que és un procés no-lineal.

El Congrés d’Ornitologia de les Terres de Parla Catalana compta amb el patrocini de l’Ajuntament de Maó i de la Fundació per a la Preservació de Menorca i el suport d’una quinzena d’entitats d’investigació, divulgació i compromís amb la natura, l’ornitologia i la biodiversitat que col·laboren en les tasques de difusió. Per inscriure-s’hi, cal visitar el web www.cotpc.org.danieloro2020

Aquí podeu veure l’enllaç al web del congrés, on hi ha la informació bàsica de les plenàries: https://cotpc.org/plenaries.