Gerard Bota, responsable del Grup de Biologia de la Conservació del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), participarà en el 2n Congrés d’Ornitologia de les Terres de Parla Catalana amb una xerrada sobre la conservació d’aquesta espècie, que enguany, i per primera vegada, no es podrà caçar a Menorca.

Parlar de la tórtora (Streptopelia turtur) és parlar del parrupeig tan característic del seu cant en els dies d’estiu. També és, per a molts i encara avui, parlar de caça. Aquesta espècie que es reprodueix en zones que combinen l’agricultura extensiva i els matollars, les pastures i el bosc, ha estat, tradicionalment, una espècie cinegètica important. En les darreres dècades, però, a l’igual que moltes altres espècies d’ambients agrícoles, s’ha constatat que es troba en una marcada regressió en tota la seva ruta migratòria de l’oest del Mediterrani. La intensificació de l’agricultura i la pèrdua d’hàbitats oberts en són les principals causes, i la caça és un factor que n’agreuja encara més la seva delicada situació. Cal recordar que l’espècie hiverna a l’Àfrica subsahariana i es reprodueix per tota Europa, i que a l’Estat espanyol hi ha el 50% de la població reproductora del continent. En aquesta ruta migratòria que la porta cap al Sahel, cada any se’n cacen més d’un milió d’exemplars només en els països europeus, una xifra molt per sobre del que l’espècie pot suportar. Si a la caça excessiva hi afegim la intensificació agrícola i la pèrdua d’hàbitats oberts, el resultat és que avui es troba més amenaçada que mai. Garantir la seva conservació s’ha convertit en un repte a escala europea. En aquest context, no és casualitat que aquesta temporada 2020-2021 sigui la primera que el Consell Insular ha prohibit la caça de la tórtora a Menorca.

                                                                          lluisculleretortera2

Foto: Lluís Culleré

El Congrés d’Ornitologia de les Terres de Parla Catalana (COTPC), que se celebrarà al Llatzeret de Maó del 10 al 12 d’octubre, ha volgut contribuir a difondre la feina que s’està fent per afrontar aquest repte i ha convidat Gerard Bota Cabau, responsable del Grup de Biologia de la Conservació del CTFC, a fer-se càrrec d’una de les xerrades plenàries. L’equip del CTFC centra una part important de la seva recerca en l’estudi de les interaccions entre l’agricultura i les aus de conreu, sobretot en zones estepàries, per identificar els principals requeriments ecològics de les espècies d’aus i la seva relació amb les pràctiques agrícoles. Un dels objectius és transferir els criteris de la biologia de la conservació a totes les parts implicades en la gestió del territori i a les accions de planificació i disseny de les mesures de conservació de la biodiversitat.

En el cas concret de la tórtora, el CTFC treballa conjuntament amb l’Institut d’Investigació en Recursos Cinegètics del CSIC, a Ciudad Real, per generar un coneixement que contribueixi a combatre les amenaces que l’assetgen. Una part d’aquest projecte està explicada en aquest vídeo:

En la xerrada que oferirà al congrés, Bota parlarà, entre altres, d’aspectes poc coneguts de la seva migració i selecció d’hàbitat gràcies al marcatge d’exemplars amb emissors GPS, dels resultats aconseguits sobre els seus paràmetres reproductors i de la sostenibilitat de la pressió cinegètica. Són, totes elles, qüestions clau per a la seva gestió i conservació, però alhora força desconegudes en les poblacions del sud d’Europa.

El COTPC compta, en aquesta segona edició, amb el suport de l’Agència Menorca Reserva de Biosfera del Consell Insular de Menorca i amb el patrocini de l’Ajuntament de Maó i de la Fundació per a la Preservació de Menorca, a més de la col·laboració d’una quinzena d’entitats científiques i de divulgació. Per inscriure-s’hi, cal visitar el web www.cotpc.org, on també hi trobareu la informació sobre la resta de xerrades plenàries ja confirmades.

La SOM (Societat Ornitològica de Menorca) i el Club Marítim de Maó col·laboren en els treballs de seguiment ornitològic a l’illa de l’Aire. Fer feina a un illot sempre complica les feines, i tenir al club marítim que ens ajuda amb el transport és un luxe. Moltes gràcies!

La 2a edició del COPTC, en el qual es presentarà la feina dels diferents investigadors, grups ornitològics i entitats d’arreu de les terres de parla catalana en l’àmbit de l’ornitologia, va agafant forma. Tot i les dificultats derivades de la pandèmia, però amb la convicció que la situació sanitària seguirà millorant al ritme que ja ho fa actualment, les set entitats organitzadores, juntament amb l’Agència Menorca Reserva de Biosfera del Consell Insular de Menorca, mantenen el calendari previst. Amb les inscripcions ja en marxa, el comitè acaba de confirmar la presència de l’investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) Daniel Oro. Oro és professor del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), on estudia com fluctuen les poblacions animals en l’espai i en el temps. La seva feina teòrica, basada en models matemàtics que ens permeten acostar-nos a la complexitat del món animal i natural, s’aplica a la conservació de poblacions d’espècies amenaçades. Cal recordar que el 2n COTPC dedicarà una atenció especial als ocells marins i que a les Illes Balears hi ha una espècie endèmica, la baldritja balear (Puffinus mauretanicus), que és l’au marina més amenaçada d’Europa.

Aquesta tardor tindrem l’oportunitat d’escoltar Daniel Oro en una de les xerrades plenàries del congrés. Sota el títol “Extinció i resiliència: la importància de les escales i les no-linealitats”, Oro parlarà de resiliència -la capacitat de recuperar-se de situacions desfavorables o de risc- i del repte que suposa mesurar-la, donat que opera a moltes escales espai-temporals i que és un procés no-lineal.

El Congrés d’Ornitologia de les Terres de Parla Catalana compta amb el patrocini de l’Ajuntament de Maó i de la Fundació per a la Preservació de Menorca i el suport d’una quinzena d’entitats d’investigació, divulgació i compromís amb la natura, l’ornitologia i la biodiversitat que col·laboren en les tasques de difusió. Per inscriure-s’hi, cal visitar el web www.cotpc.org.danieloro2020

Aquí podeu veure l’enllaç al web del congrés, on hi ha la informació bàsica de les plenàries: https://cotpc.org/plenaries. 

Enguany se celebrarà a Menorca la segona edició del Congrés d’Ornitologia de les Terres de Parla Catalana (COTPC), una trobada que serveix per presentar la feina dels diferents investigadors, grups ornitològics i entitats arreu d’aquest territori, amb una ubicació geogràfica de gran interès per a l’estudi de les aus. El fil conductor del 2n COTPC són els ocells marins, als quals es dedicarà una atenció especial.

L’organització va a càrrec d’entitats sense ànim de lucre vinculades a les terres de parla catalana: el GOB Mallorca, l’Institut Català d’Ornitologia, el Grup AU de Castelló, la Societat Valenciana d’Ornitologia, el Groupe Ornithologique du Roussillon, el Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra i la Societat Ornitològica de Menorca. Aquesta segona edició, a més, compta amb la col·laboració de l’Agència Menorca Reserva de Biosfera del Consell Insular de Menorca i el patrocini de l’Ajuntament de Maó i la Fundació per a la Preservació de Menorca.

La primera edició del COTPC, celebrada el 2018 al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, va ser tot un èxit: es van presentar 116 contribucions i s’hi van inscriure més de 150 persones. La qualitat del Congrés està avalada per un comitè científic. Miguel McMinn, de la Universitat de les Illes Balears, presideix el comitè de 2020, integrat per una nodrida representació de diferents institucions universitàries i d’investigació del país.

Un esdeveniment com el COPTC compleix tots els requisits del tipus d’activitats sobre les quals hi ha el consens que són beneficioses per a la nostra illa: interès científic, desestacionalització, promoció de Menorca i fer valdre els principis de la Reserva de Biosfera.

Les inscripcions están obertes des d’aquest mes d’abril i tota la informació sobre el Congrés està disponible a la pàgina web https://cotpc.org/

IMG_20151029_175736Amics i amigues, amb molta pena per part nostra us hem d’anunciar l’ajornament de l’inici de la campanya d’anellament de l’illa de l’Aire.

Com tots sabeu, el decret d’Alarma decretat pel govern espanyol impedeix la lliure circulació de les persones, i a més s’han tancat les comunicacions (excepte mercaderies i emergències) per aire i mar. Totes aquestes mesures fan que sigui impossible poder iniciar la campanya en el moment que estava previst, el 27 de març. Tot i així, quan aquest decret deixi de tenir vigor, i en la mesura de les nostres possibilitats i la dels voluntaris que poguessin venir, deixam oberta la porta a començar la campanya tot d’una que la nova legislació ens ho permeti.

Volem demanar disculpes a tots els afectats, però en aquests moments són aquests fets, de força major, que no ens permeten començar la feina a l’illa de l’Aire.

Quan el confinament, la lliure circulació de persones i la reapertura de ports i aeroports de les illes siguin una realitat us informarem de nou per, si fos possible, continuar amb la campanya amb la major normalitat possible.

Moltes gràcies a tots per la vostra atenció i comprensió.

Aquest proper divendres 6 de març, al centre Sociocultural de Ferreries, interessant xerrada sobre les aus urbanes i la seva relació amb el humans, història d’una convivència. A càrrec de Xavi Méndez.

L’esplugabous és una de les espècies d’aus que ha experimentat una expansió natural més important a nivell mundial. Originària de les regions humides africanes, de les zones tropicals i subtropicals del continent asiàtic i del sud d’Espanya i Portugal, al llarg del segle XX va aconseguir conquerir tots els continents, a excepció de l’Antàrtida.

Menorca no va quedar al marge d’aquesta expansió. Si fins no fa moltes dècades es tractava d’un ocell rar i escàs a l’hivern, actualment s’ha convertit en una espècie comuna i ben coneguda pels illencs, principalment pels pagesos i els aficionats a la natura. En una època en què estem observant el declivi poblacional de moltes espècies d’aus, dramàtic en el cas de moltes aus urbanes, l’esplugabous, una de les aus més cosmopolites del món, ha experimentat un increïble comportament sinantròpic, capacitat d’adaptació als canvis ambientals provocats per l’home.

Aquest fet va fer que l’any 2007, la Societat Ornitològica de Menorca (SOM), engegués un seguiment de la població menorquina d’aquest petit agró, amb l’objectiu de conèixer la seva evolució i tendència, tant poblacional com de distribució, a l’illa de Menorca.

Amb la intenció de donar a conèixer als menorquins la història i situació actual d’aquest esvelt i característic ocell del camp menorquí, la SOM ha preparat dues xerrades amb el títol: “L’esplugabous, dels elefants africans a les vaques menorquines. Història d’una colonització”. La primera tindrà lloc el proper divendres 14 de febrer a les 20 hores al local del Cercle Artístic de Ciutadella a la plaça des Born núm. 19 de Ciutadella. La segona serà el divendres 21 de febrer a les 20 hores a l’Institut Menorquí d’Estudis (IME), al Camí des Castell núm. 28 de Maó. Totes dues aniran a càrrec del nostre company i coordinador del seguiment d’aquesta espècie a l’illa, Javier Méndez Chavero.

En resposta a les declaracions fetes a un diari local de Mallorca per Director Insular de Medi Ambient del Consell Insular De Mallorca. Signada per GOB Mallorca, Institut Català d’Ornitologia (ICO), Seo BirdLife Espanya, Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB) i el Departament de Zoologia de la Universitat d’Oxford,

Respecte a les recents declaracions realitzades pel Director Insular de Medi Ambient del Consell Insular de Mallorca davant un mitjà de comunicació en relació a l’anellament científic d’aus, les entitats sotasignants ens veiem en la necessitat de respondre algunes de les seves afirmacions.

L’anellament científic d’ocells és un mètode d’estudi que es basa en el marcatge individual de les aus. Ian Newton va definir l’anellament com un mètode que converteix una au anònima en un individu recognoscible. Aquesta eina de feina permet obtenir informació sobre molts aspectes de la seva biologia, ecologia i comportament. Es tracta d’un mètode científic reconegut i utilitzat actualment en una gran quantitat de projectes i estudis a tot el món.

Existeixen nombrosos programes de seguiment a llarg termini que utilitzen l’anellament científic com a mètode d’estudi a la península Ibèrica, com el programa EMAN de la Societat de ciències ARANZADI, el programa PASER de la Societat Espanyola d’Ornitologia o el programa SYLVIA de l’Institut Català d’Ornitologia, per posar només 3 exemples. El mateix passa a nivell europeu, on tots els països disposen i donen suport a programes de seguiment basats en l’anellament científic agrupats a EURING (European Union Bird Ringing). A tall d’exemple, el programa CES de la BTO a Anglaterra porta actiu ininterrompudament des de 1983 i actualment compta amb més de 140 estacions repartides per tot el país. Als EUA, el BBL (Bird Banding Laboratory) es va establir a 1920 i des de 1923 està en col•laboració amb l’oficina d’Anellament Canadenca (BBO); tots dos administren el Programa d’Anellament d’Amèrica del Nord que gestiona més de 77 milions de registres d’anellaments. Així, l’anellament científic es troba present en tots els països del món que tenen possibilitats i interès en la conservació de la seva biodiversitat.

Actualment la tecnologia ens permet obtenir dades molt interessants amb sistemes de marcatge complementaris i molt eficients, com geolocalitzadors, emissors de ràdio, emissors via satèl•lit o GSM, cada vegada més petits, sent aquests uns sistemes molt efectius, però que no substitueixen, sinó que complementen, el marcatge amb anelles metàl•liques. En aquest sentit, l’any 2019 la Comisión Estatal para el Patrimonio Natural y la Biodiversidad va aprovar les noves “Normes tècniques per a l’anellament científic d’aus a l’estat Espanyol” en què s’estableix i es regula l’anellament científic d’aus a l’estat.

L’anellament d’aus sovint es realitza gràcies a anelladors voluntaris, en un exemple molt clar de l’anomenada ciència ciutadana, que involucra moltes persones per a la consecució d’uns objectius d’estudi. Per això és molt important que els anelladors estiguin perfectament preparats i en aquest sentit el camí per arribar a ser anellador requereix d’un aprenentatge minuciós i està contínuament supervisat per anelladors experts de les diferents entitats avaladores. La captura i manipulació d’aus silvestres no està exempta de riscos, i és per això que la preparació per a l’acreditació és i ha de ser altament exigent, aplicant escrupolosament una metodologia específica que incorpora mesures que minimitzen el risc per a les aus.

Avui en dia no s’entén l’anellament si no està vinculat a algun projecte i les dades han d’estar estandarditzades. Els programes d’anellament a gran escala han d’estar consensuats, formar part de programes de seguiment i les dades han de ser accessibles i de fàcil consulta.

Són moltes les dades que es poden obtenir amb aquest mètode d’estudi, per exemple aquelles relacionades amb els seus moviments, ja siguin migratoris, dispersius o estacionals; la seva fenologia; estudis de l’ús del territori o de les rutes que utilitzen durant els seus desplaçaments; estudis d’orientació i d’identificació de les zones de cria i d’hivernada; estudis sobre la colonització d’espècies en nous territoris i l’extinció en altres, etc.

Podem obtenir dades demogràfiques molt importants, com la supervivència o l’èxit reproductiu, que ens poden permetre en alguns casos fer prediccions sobre la viabilitat d’espècies en perill. També podem estudiar aspectes sobre el seu estat biològic, com la condició física, estudis metabòlics, consum de greix, hiperfàgia, relacions genètiques i estudis evolutius, dieta, paràsits de les aus, podem obtenir mesures biomètriques i caracteritzar les poblacions, etc.

L’anellament s’ha convertit en un mètode essencial per conèixer com afecta l’escalfament global a les poblacions d’aus. El marcatge d’un gran nombre d’aus ens permet conèixer tendències i canvis en la fenologia i els seus moviments. Les campanyes d’anellament posen a disposició de la comunitat científica una informació molt valuosa sobre espècies migratòries que estan modificant ràpidament el seu comportament a causa de l’actual crisi climàtica.
L’anellament científic no és l’únic mètode d’estudi ni ho pretén ser, és complementari als altres, però té molts avantatges que ara per ara ho fan imprescindible. La identificació i comprensió dels continus canvis en les poblacions d’aus fan necessària l’obtenció d’una gran quantitat de dades.
Sense el coneixement científic, la gestió adequada del medi i les espècies és impossible, i per tant és imprescindible i obligat l’ús de la metodologia al nostre abast.
Manifestar que l’anellament científic d’ocells és una tècnica antiquada, d’escàs rendiment i innecessària només es pot entendre des d’un gran desconeixement del tema. Advoquem perquè les administracions s’impliquin molt més en els estudis de les aus i en la seva conservació, donant suport a la tasca de les entitats científiques i de conservació, que seguirem treballant amb anellament científic per continuar amb la tasca d’estudi, divulgació i conservació de les aus.

porporCom cada any per aquestes dates, la Societat Ornitològica de Menorca (SOM) està preparant els censos d’aus aquàtiques hivernants a Menorca, amb la col·laboració de l’Agència Menorca Reserva de Biosfera. En aquesta ocasió les dates triades són el divendres 10 de gener capvespre pel cens de dormidors d’ardeids i el diumenge 12 de gener matí pel cens d’aus aquàtiques.

Què és i en què consisteix el cens d’aquàtiques?

El cens d’aus aquàtiques s’emmarca dins el programa internacional de censos (IWC, International Waterbird Census) que coordina l’organització Wetlands International a nivell global des de 1967. A Menorca, des de fa més d’una dècada és la SOM l’encarregada de coordinar-lo. Aquest consisteix en comptabilitzar totes les aus aquàtiques (ànecs, fotges, agrons, soterins, corb marins, limícol·les…) de les zones humides més importants de la geografia insular (Albufera des Grau, Prat de Son Bou, Son Saura del Sud, Salines de la Concepció, Basses de Lluriac…). El cens, que es fa al matí, comença a la mateixa hora a totes les localitats, i ornitòlegs i voluntaris repartits en grups dediquen el temps necessari a comptar totes les aus de la seves respectives zones humides mitjançant recomptes fets des de punts d’observació o fent petits recorreguts a peu.

Què és i en què consisteix el cens de dormidors d’ardeids?

El cens de dormidors d’ardeids és una iniciativa de les diferents entitats ornitològiques de les Balears (el GOB a Mallorca, el GEN a Eivissa, el GOB Formentera i la SOM a Menorca) que va començar de forma coordinada l’any 2007. En l’actualitat, a Menorca, es censen un total de 15 localitats. Aquest cens es fa al capvespre de forma simultània a totes les localitats, unes hores abans de la posta del sol. Des d’un punt estratègic, els ornitòlegs i voluntaris repartits en grups es dediquen a comptar totes les aus que arriben al dormidor per passar la nit.

Qui i com pot participar-hi?

Hi poden participar totes les persones que tinguin ganes de passar una bona estona observant aus a Menorca, amb experiència o no. És tan fàcil com enviar un correu al coordinador dels censos, Javi Méndez, (xabiermendez@hotmail.com), manifestant la vostra voluntat de participar a un o als dos censos, deixant-nos telèfon de contacte  i email. El coordinador dels censos es posarà en contacte amb vosaltres i us inclourà al grup d’una zona propera al vostre poble. Els grups sempre comptaran amb ornitòlegs de l’entitat i telescopis. Cada persona haurà de dur, si en té, els seus propis prismàtics.

Ja sabeu, si us agraden les aus i la natura i voleu ajudar la Societat Ornitològica de Menorca als censos d’aus aquàtiques a l’hivern, poseu-vos en contacte amb nosaltres.

BON CENS A TOTHOM!!!

El calendari de la SOM per el proper 2020 ja es al carrer.

Les obres guanyadores i una selección de les imatges més valorades en el “Concurs de fotografía d’Ocells Juan José Carreras 2019″, comformen el nostre calendari, que esperem  sigui del vostre gust i tengui el mateix èxit que la passada edició.

La Societat Ornitològica de Menorca  agraeix el suport  rebut de les entitats  Institut Menorquí d’estudis i  Agència de Biosfera Menorca ,així com l’inestimable col·laboració dels establiments que ens ajuden en la distribució.

El podeu trobar a Maó en els següents llocs:

Bio magatzem ( Avinguda Josep Anselm Clavé, 40A).

Sa Botiga del GOB (Mercat del claustre Maó).

Papeleria Copistería Clips (carrer Sant Esteve, 16).

S’Hort Ecològic (Avingua Vives Llull , 91).

I a Ciutadella:

Llibreria Pau (carrer 9 de juliol, 23).

 

 

caendari2020web