IMG_20151029_175736Amics i amigues, amb molta pena per part nostra us hem d’anunciar l’ajornament de l’inici de la campanya d’anellament de l’illa de l’Aire.

Com tots sabeu, el decret d’Alarma decretat pel govern espanyol impedeix la lliure circulació de les persones, i a més s’han tancat les comunicacions (excepte mercaderies i emergències) per aire i mar. Totes aquestes mesures fan que sigui impossible poder iniciar la campanya en el moment que estava previst, el 27 de març. Tot i així, quan aquest decret deixi de tenir vigor, i en la mesura de les nostres possibilitats i la dels voluntaris que poguessin venir, deixam oberta la porta a començar la campanya tot d’una que la nova legislació ens ho permeti.

Volem demanar disculpes a tots els afectats, però en aquests moments són aquests fets, de força major, que no ens permeten començar la feina a l’illa de l’Aire.

Quan el confinament, la lliure circulació de persones i la reapertura de ports i aeroports de les illes siguin una realitat us informarem de nou per, si fos possible, continuar amb la campanya amb la major normalitat possible.

Moltes gràcies a tots per la vostra atenció i comprensió.

Aquest proper divendres 6 de març, al centre Sociocultural de Ferreries, interessant xerrada sobre les aus urbanes i la seva relació amb el humans, història d’una convivència. A càrrec de Xavi Méndez.

L’esplugabous és una de les espècies d’aus que ha experimentat una expansió natural més important a nivell mundial. Originària de les regions humides africanes, de les zones tropicals i subtropicals del continent asiàtic i del sud d’Espanya i Portugal, al llarg del segle XX va aconseguir conquerir tots els continents, a excepció de l’Antàrtida.

Menorca no va quedar al marge d’aquesta expansió. Si fins no fa moltes dècades es tractava d’un ocell rar i escàs a l’hivern, actualment s’ha convertit en una espècie comuna i ben coneguda pels illencs, principalment pels pagesos i els aficionats a la natura. En una època en què estem observant el declivi poblacional de moltes espècies d’aus, dramàtic en el cas de moltes aus urbanes, l’esplugabous, una de les aus més cosmopolites del món, ha experimentat un increïble comportament sinantròpic, capacitat d’adaptació als canvis ambientals provocats per l’home.

Aquest fet va fer que l’any 2007, la Societat Ornitològica de Menorca (SOM), engegués un seguiment de la població menorquina d’aquest petit agró, amb l’objectiu de conèixer la seva evolució i tendència, tant poblacional com de distribució, a l’illa de Menorca.

Amb la intenció de donar a conèixer als menorquins la història i situació actual d’aquest esvelt i característic ocell del camp menorquí, la SOM ha preparat dues xerrades amb el títol: “L’esplugabous, dels elefants africans a les vaques menorquines. Història d’una colonització”. La primera tindrà lloc el proper divendres 14 de febrer a les 20 hores al local del Cercle Artístic de Ciutadella a la plaça des Born núm. 19 de Ciutadella. La segona serà el divendres 21 de febrer a les 20 hores a l’Institut Menorquí d’Estudis (IME), al Camí des Castell núm. 28 de Maó. Totes dues aniran a càrrec del nostre company i coordinador del seguiment d’aquesta espècie a l’illa, Javier Méndez Chavero.

En resposta a les declaracions fetes a un diari local de Mallorca per Director Insular de Medi Ambient del Consell Insular De Mallorca. Signada per GOB Mallorca, Institut Català d’Ornitologia (ICO), Seo BirdLife Espanya, Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB) i el Departament de Zoologia de la Universitat d’Oxford,

Respecte a les recents declaracions realitzades pel Director Insular de Medi Ambient del Consell Insular de Mallorca davant un mitjà de comunicació en relació a l’anellament científic d’aus, les entitats sotasignants ens veiem en la necessitat de respondre algunes de les seves afirmacions.

L’anellament científic d’ocells és un mètode d’estudi que es basa en el marcatge individual de les aus. Ian Newton va definir l’anellament com un mètode que converteix una au anònima en un individu recognoscible. Aquesta eina de feina permet obtenir informació sobre molts aspectes de la seva biologia, ecologia i comportament. Es tracta d’un mètode científic reconegut i utilitzat actualment en una gran quantitat de projectes i estudis a tot el món.

Existeixen nombrosos programes de seguiment a llarg termini que utilitzen l’anellament científic com a mètode d’estudi a la península Ibèrica, com el programa EMAN de la Societat de ciències ARANZADI, el programa PASER de la Societat Espanyola d’Ornitologia o el programa SYLVIA de l’Institut Català d’Ornitologia, per posar només 3 exemples. El mateix passa a nivell europeu, on tots els països disposen i donen suport a programes de seguiment basats en l’anellament científic agrupats a EURING (European Union Bird Ringing). A tall d’exemple, el programa CES de la BTO a Anglaterra porta actiu ininterrompudament des de 1983 i actualment compta amb més de 140 estacions repartides per tot el país. Als EUA, el BBL (Bird Banding Laboratory) es va establir a 1920 i des de 1923 està en col•laboració amb l’oficina d’Anellament Canadenca (BBO); tots dos administren el Programa d’Anellament d’Amèrica del Nord que gestiona més de 77 milions de registres d’anellaments. Així, l’anellament científic es troba present en tots els països del món que tenen possibilitats i interès en la conservació de la seva biodiversitat.

Actualment la tecnologia ens permet obtenir dades molt interessants amb sistemes de marcatge complementaris i molt eficients, com geolocalitzadors, emissors de ràdio, emissors via satèl•lit o GSM, cada vegada més petits, sent aquests uns sistemes molt efectius, però que no substitueixen, sinó que complementen, el marcatge amb anelles metàl•liques. En aquest sentit, l’any 2019 la Comisión Estatal para el Patrimonio Natural y la Biodiversidad va aprovar les noves “Normes tècniques per a l’anellament científic d’aus a l’estat Espanyol” en què s’estableix i es regula l’anellament científic d’aus a l’estat.

L’anellament d’aus sovint es realitza gràcies a anelladors voluntaris, en un exemple molt clar de l’anomenada ciència ciutadana, que involucra moltes persones per a la consecució d’uns objectius d’estudi. Per això és molt important que els anelladors estiguin perfectament preparats i en aquest sentit el camí per arribar a ser anellador requereix d’un aprenentatge minuciós i està contínuament supervisat per anelladors experts de les diferents entitats avaladores. La captura i manipulació d’aus silvestres no està exempta de riscos, i és per això que la preparació per a l’acreditació és i ha de ser altament exigent, aplicant escrupolosament una metodologia específica que incorpora mesures que minimitzen el risc per a les aus.

Avui en dia no s’entén l’anellament si no està vinculat a algun projecte i les dades han d’estar estandarditzades. Els programes d’anellament a gran escala han d’estar consensuats, formar part de programes de seguiment i les dades han de ser accessibles i de fàcil consulta.

Són moltes les dades que es poden obtenir amb aquest mètode d’estudi, per exemple aquelles relacionades amb els seus moviments, ja siguin migratoris, dispersius o estacionals; la seva fenologia; estudis de l’ús del territori o de les rutes que utilitzen durant els seus desplaçaments; estudis d’orientació i d’identificació de les zones de cria i d’hivernada; estudis sobre la colonització d’espècies en nous territoris i l’extinció en altres, etc.

Podem obtenir dades demogràfiques molt importants, com la supervivència o l’èxit reproductiu, que ens poden permetre en alguns casos fer prediccions sobre la viabilitat d’espècies en perill. També podem estudiar aspectes sobre el seu estat biològic, com la condició física, estudis metabòlics, consum de greix, hiperfàgia, relacions genètiques i estudis evolutius, dieta, paràsits de les aus, podem obtenir mesures biomètriques i caracteritzar les poblacions, etc.

L’anellament s’ha convertit en un mètode essencial per conèixer com afecta l’escalfament global a les poblacions d’aus. El marcatge d’un gran nombre d’aus ens permet conèixer tendències i canvis en la fenologia i els seus moviments. Les campanyes d’anellament posen a disposició de la comunitat científica una informació molt valuosa sobre espècies migratòries que estan modificant ràpidament el seu comportament a causa de l’actual crisi climàtica.
L’anellament científic no és l’únic mètode d’estudi ni ho pretén ser, és complementari als altres, però té molts avantatges que ara per ara ho fan imprescindible. La identificació i comprensió dels continus canvis en les poblacions d’aus fan necessària l’obtenció d’una gran quantitat de dades.
Sense el coneixement científic, la gestió adequada del medi i les espècies és impossible, i per tant és imprescindible i obligat l’ús de la metodologia al nostre abast.
Manifestar que l’anellament científic d’ocells és una tècnica antiquada, d’escàs rendiment i innecessària només es pot entendre des d’un gran desconeixement del tema. Advoquem perquè les administracions s’impliquin molt més en els estudis de les aus i en la seva conservació, donant suport a la tasca de les entitats científiques i de conservació, que seguirem treballant amb anellament científic per continuar amb la tasca d’estudi, divulgació i conservació de les aus.

porporCom cada any per aquestes dates, la Societat Ornitològica de Menorca (SOM) està preparant els censos d’aus aquàtiques hivernants a Menorca, amb la col·laboració de l’Agència Menorca Reserva de Biosfera. En aquesta ocasió les dates triades són el divendres 10 de gener capvespre pel cens de dormidors d’ardeids i el diumenge 12 de gener matí pel cens d’aus aquàtiques.

Què és i en què consisteix el cens d’aquàtiques?

El cens d’aus aquàtiques s’emmarca dins el programa internacional de censos (IWC, International Waterbird Census) que coordina l’organització Wetlands International a nivell global des de 1967. A Menorca, des de fa més d’una dècada és la SOM l’encarregada de coordinar-lo. Aquest consisteix en comptabilitzar totes les aus aquàtiques (ànecs, fotges, agrons, soterins, corb marins, limícol·les…) de les zones humides més importants de la geografia insular (Albufera des Grau, Prat de Son Bou, Son Saura del Sud, Salines de la Concepció, Basses de Lluriac…). El cens, que es fa al matí, comença a la mateixa hora a totes les localitats, i ornitòlegs i voluntaris repartits en grups dediquen el temps necessari a comptar totes les aus de la seves respectives zones humides mitjançant recomptes fets des de punts d’observació o fent petits recorreguts a peu.

Què és i en què consisteix el cens de dormidors d’ardeids?

El cens de dormidors d’ardeids és una iniciativa de les diferents entitats ornitològiques de les Balears (el GOB a Mallorca, el GEN a Eivissa, el GOB Formentera i la SOM a Menorca) que va començar de forma coordinada l’any 2007. En l’actualitat, a Menorca, es censen un total de 15 localitats. Aquest cens es fa al capvespre de forma simultània a totes les localitats, unes hores abans de la posta del sol. Des d’un punt estratègic, els ornitòlegs i voluntaris repartits en grups es dediquen a comptar totes les aus que arriben al dormidor per passar la nit.

Qui i com pot participar-hi?

Hi poden participar totes les persones que tinguin ganes de passar una bona estona observant aus a Menorca, amb experiència o no. És tan fàcil com enviar un correu al coordinador dels censos, Javi Méndez, (xabiermendez@hotmail.com), manifestant la vostra voluntat de participar a un o als dos censos, deixant-nos telèfon de contacte  i email. El coordinador dels censos es posarà en contacte amb vosaltres i us inclourà al grup d’una zona propera al vostre poble. Els grups sempre comptaran amb ornitòlegs de l’entitat i telescopis. Cada persona haurà de dur, si en té, els seus propis prismàtics.

Ja sabeu, si us agraden les aus i la natura i voleu ajudar la Societat Ornitològica de Menorca als censos d’aus aquàtiques a l’hivern, poseu-vos en contacte amb nosaltres.

BON CENS A TOTHOM!!!

El calendari de la SOM per el proper 2020 ja es al carrer.

Les obres guanyadores i una selección de les imatges més valorades en el “Concurs de fotografía d’Ocells Juan José Carreras 2019″, comformen el nostre calendari, que esperem  sigui del vostre gust i tengui el mateix èxit que la passada edició.

La Societat Ornitològica de Menorca  agraeix el suport  rebut de les entitats  Institut Menorquí d’estudis i  Agència de Biosfera Menorca ,així com l’inestimable col·laboració dels establiments que ens ajuden en la distribució.

El podeu trobar a Maó en els següents llocs:

Bio magatzem ( Avinguda Josep Anselm Clavé, 40A).

Sa Botiga del GOB (Mercat del claustre Maó).

Papeleria Copistería Clips (carrer Sant Esteve, 16).

S’Hort Ecològic (Avingua Vives Llull , 91).

I a Ciutadella:

Llibreria Pau (carrer 9 de juliol, 23).

 

 

caendari2020web

vinjolita
La Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO), la Societat Ornitològica de Menorca (SOM) i el GOB demanen als ajuntaments i Consell Insular de Menorca mesures per a frenar la reducció dels ocells urbans.
És necessari garantir la disponibilitat de llocs on fer el niu protegint els forats de bastida, instal·lant nius artificials als edificis públics o evitant la destrucció dels nius de fang de les vinjolites.
Encara que moltes vegades no en siguem conscients, a les ciutats i pobles hi crien no poques espècies d’ocells aprofitant les diferents tipologies dels edificis. Les reformes de façanes i la construcció d’edificis moderns els fa fora de les nostres ciutats i pobles. Les autoritats locals poden incentivar bones pràctiques per assegurar que segueixen cumplint la seva funció ecològica, ben important igualment dins el món urbà.
Els principals ocells que aprofiten les diferents tipologies dels edificis són pardals (Passer domesticus), vinjoles (Apus apus), vinjoles pàl·lides (Apus pallidus), vinjolites (Delichon urbicum), òlibes (Tyto alba), mussols (Otus scops) i xòrics (Falco tinnunculus), bàsicament. Altres espècies crien a la vegetació dels parcs urbans. La nostra preocupació és per les espècies que aprofiten els edificis. Les tipologies modernes de construcció redueixen les possibilitats de trobar llocs on fer els nius. Un altre cas particular és el de les vinjolites, que fan el niu de fang aferrat al sortint de les teulades, i que la tendència actual és d’una important disminució dins les ciutats.
Les tres entitats consideram important el manteniment dels ocells urbans, no només perquè són espècies protegides, sinó sobretot perquè aporten qualitat a l’espai urbà. També són espècies beneficioses com a controladores de les poblacions de mosquits, moscards, mosques, ratolins i rates. Les ciutats del futur hauran de ser més «naturals», en el sentit de que estaran més adaptades a les persones, amb menys cotxes, menys contaminacions, menys superfícies encimentades i més elements naturals que donaran qualitat de vida als ciutadans. Els ocells urbans seran un element clau en aquestes ciutats. Però per a que pugui ser així pensam que s’hauria de treballar per revertir els impactes negatius que s’observen actualment.
Algunes mesures concretes a impulsar serien:
- Divulgar la fauna urbana, la seva importància i els problemes que té.
- Protegir els forats de bastida, que són molt emprats per les vinjoles per criar, a més de ser un
element cultural.
- Incloure als edificis públics caixes niu, o altres estructures adequades per a que els ocells hi
puguin criar, com ja fan a ciutats com Còrdova, Saragossa o Segovia.
- Incentivar que també els edificis privats puguin albergar nius.
- Fer campanyes per a que no es destrueixin els nius de vinjolita, i explicar els sistemes
disponibles per evitar les molèsties que poden causar.
S’ha de cercar la manera de poder tirar endavant mesures d’aquest tipus. La legislació ja prohibeix la destrucció dels nius de les espècies protegides. Per altres mesures s’haurà d’estudiar si es poden obligar o si s’han de cercar maneres d’incentivar-les, com condicionar-les per a poder accedir a ajuts públics de rehabilitació de façanes o edificis, etc.

Aquest matí a tingut lloc l’acte d’entrega de premis del Concurs de Fotografia d’Ocells 2019 “Juan José Carreras”, al Centre de Convencions de Es Mercadal.
Després de la benvinguda i presentació, s’han projectat les imatges finalistes seleccionades per la junta evaluadora composta per experts ornitòlegs i fotògrafs professionals, que una volta valorada la qualitat técnica i dificultat de cada fotografia ha decidit otorgar els premis a les obres:
1r Premi dotat amb 300€          “XIVITONA”, de Miquel Llambias Pons.
2n Premi dotat amb 150€          “VIGILANT”, de Manel Almar Benito.
3r Premi dotat amb 50€            “VINJOLITA”, de Josep Taltavull Salord.
Jean-René Legris, Joan Antoni Gomila Mulet, Marc Florit Gornés, Manel Almar Benito, Josep Taltavull Salord, i Miquel Llambias Pons, son els autors de la resta d’obres seleccionades, qui han rebut un lot de publicacions per cortesía de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME), i el dret a apareixer les seves obres al calandari que editarà la SOM per el proper 2020.
Una volta finalitzat l’acte d’entrega, s’ha ofert als participants i públic assistent, una convidada per part de la familia del nostre company Juan José Carreras a qui tenim l’honor de dedicar aquesta i properas edicions del concurs.
En un ambient càlid i de germanor, s’han projectat la totalitat de les obres presentades al concurs, comentant les diferents fotografíes entre els assistents i brindant per l’éxit i la continuación de l’esdeveniment.
A continuació la galería d’imatges de l’entrega de Premis.benvingudaconvidada1presentacioguanyadorentrega1entrega2finalistes1finalistes2finalistes3presentacio (2)finalistes4guardonsconvidada2

guanyador

El proper diumenge dia 24 de novembre a les 12h., es farà públic el fall del Jurat i l’entrega de premis als guanyadors del Concurs de Fotografia d’Ocells 2019 “Juan José Carreras”.

El Lloc de trobada será al Centre de Convencions de Es Mercadal ,a la sala B.

Durant l’acte d’entrega, es farà una projecció de les fotografíes finalistes així com de la resta de  les obres presentades al concurs, i al final, una convidada als assistents d’un apat de productes de Menorca i un bon vi per acabar la celebració.

 

 

 

 

Arriba l’època en què els polls de baldritja deixen els nius i fan els seus primers vols. La inexperiència els duu a despistar-se amb les llums de les ciutats, urbanitzacions, ports,… Des de la SOM participam amb la campanya per evitar la mort d’aquests exemplars,és molt important que si trobem algun exemplar despistat a terra avisem al 112, GOB Menorca (Centre de recuperació) o COFIB.